Dones: objectes de consum

Vivim en una societat on l’autoritat i la ideologia s’han tornat invisibles i, per tant, eficaces. El CONSUMISME impregna tots els àmbits de la nostra vida i ens movem seguint les pautes que dicta la publicitat; obeïm els paràmetres que ens marca el treball, necessari per sobreviure. Amaguem frustracions i pors rere grans quantitats de productes de baixa qualitat i rere modes fugisseres que se’ns mostren, en aparença, com estils de vida diferents, però que en essència són la mateixa FORMA DE VIDA SUPEDITADA AL CONSUM.

Enmig d’aquests canvis constants aparents ens trobem incapaços d’adquirir una visió global de les coses i sovint tendim a observar tan sols allò més superficial, la cara més visible dels problemes socials.

La situació en que ens trobem les DONES també és analitzada DES D’AQUESTA VISIÓ SUPERFICIAL, i identifiquem la VIOLÈNCIA DE GÈNERE únicament amb la part més visible d’aquesta, amb la punta de l’iceberg: la violència física.

PERÒ...

-Què en penseu dels ANUNCIS que ens mostren un MODEL DE DONA amb un COS PERFECTE, ideal, a punt per a ser consumida per l’home?

-Què en penseu del fet que totes ens vegem obligades a IMITAR aquest MODEL DE DONA per tal de tenir un mínim d’AUTOESTIMA?

-Què en penseu de la DONA real, la que ara està patint la CRISI ECONÒMICA?

¿I de la seva necessitat de seguir CONSUMINT cosmètics, roba, accessoris..., perquè la SEVA AUTOESTIMA DEPÈN d’un model publicitari i de l’aprovació de l’home?

NO ÉS AIXÒ TAMBÉ VIOLÈNCIA DE GÈNERE?

LA PRECARIETAT DERIVADA DE LA SOCIETAT DE CONSUM ÉS PATIDA SOBRETOT PER LES DONES, pel fet que el paper social secundari que històricament i en l’actualitat s’atorga a la dona genera una baixa autoestima i una impossibilitat d’autorealitzar-se.

Així, com a “solució” -dins dels paràmetres establerts per la societat- se’ns ofereixen dues possibilitats:

-el CONSUMISME COMPULSIU.

-l’esforç constant per assemblar-nos a la “DONA PERFECTA” (esforç que comporta el consum de productes que ens acostin a aquest prototip tan natural).
Davant d’aquesta situació precària a que ens veiem abocades les DONES, cal que prenguem CONSCIÈNCIA com a col·lectiu oprimit i que identifiquem la causa real dels problemes, adquirint una visió global de la realitat que ens envolta.

Així podrem cercar solucions i lluitar per recuperar la DIGNITAT i l’AUTONOMIA com a dones i com a individus. Cal analitzar les pròpies frustracions i identificar-les amb una realitat col·lectiva, fent política d’allò personal, per tal d’entendre’ns i ALLIBERAR-NOS COL·LECTIVAMENT, i així poder CONSTRUIR MODELS ALTERNATIUS AL CONSUMISME, més respectuosos amb l’entorn i amb les persones.

Núria Solé