Ens trobem en la vigília de la tant esperada vaga general, però no podem obviar una diada tant important pel dret de les dones com és el 28 de setembre, el dia per a reivindicar de manera directa la despenalització de l'avortament. La interrupció voluntària de l'embaràs continua estant regulada pel codi penal i la llei controla i posa en dubte el poder de decisió de les dones sobre el nostre propi cos. En ple segle XXI ens trobem que any rere any hem de sortir al carrer per a demanar que es respecti la nostra dignitat i capacitat de decisió.
Amb la llei aprovada recentment que regula la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE), és només en alguns casos molt concrets que avortar de manera voluntària deixa de ser un delicte i es converteix en un dret. Concretament, una embarassada pot interrompre la gestació sense cap justificació i gratuïtament fins a la catorzena setmana de gestació; i també ho podrà fer fins a la setmana vint-i-dos si perilla la seva salut o si hi ha malformacions en el fetus. Una altra innovació d'aquesta llei és en el cas de les adolescents, ja que les menors de setze i disset anys podran sol·licitar una interrupció voluntària de l'embaràs sense justificació escrita dels pares, però sí que hauran d'assistir a la clínica acompanyades d'un dels progenitors. Com a darrer punt positiu, la Seguretat Social assumirà el cost d'aquesta intervenció a partir del gener de l'any 2011 en una de les tretze clíniques del principat autoritzades a efectuar una interrupció voluntària de l'embaràs.
No podem evitar afirmar que la nova llei suposa una millora respecte l'anterior però continua vetant-nos el poder de decisió sobre el nostre propi cos, ja que té una sèrie de mesures que ataquen de manera directa la nostra dignitat com a dones. Quan la dona embarassada comunica al metge o metgessa especialitzada que vol interrompre el seu embaràs, aquesta s'ha de sotmetre a un període de reflexió de tres dies, fet que qüestiona descaradament la seva capacitat de decisió. Quan li restringeixen el termini en el qual pot avortar lliurement a catorze setmanes, no respecten el nostre poder de decisió com a dones. Quan l'avortament es troba dins del contingut del codi penal se'ns rebutja el nostre dret de decidir la interrupció voluntària de l'embaràs de manera immediata. Així doncs, des de Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona) afirmem que la penalització de l'avortament ajuda a perpetuar la nostra situació en un segon pla social i encadenar-nos a un rol reproductiu i de submissió, així com de pèrdua de control de la nostra sexualitat, condicions que no estem disposades a assumir. Per això reclamem una despenalització total de l'avortament i que aquest esdevingui una pràctica legal, segura i accessible per a totes les dones.
Amb la llei aprovada recentment que regula la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE), és només en alguns casos molt concrets que avortar de manera voluntària deixa de ser un delicte i es converteix en un dret. Concretament, una embarassada pot interrompre la gestació sense cap justificació i gratuïtament fins a la catorzena setmana de gestació; i també ho podrà fer fins a la setmana vint-i-dos si perilla la seva salut o si hi ha malformacions en el fetus. Una altra innovació d'aquesta llei és en el cas de les adolescents, ja que les menors de setze i disset anys podran sol·licitar una interrupció voluntària de l'embaràs sense justificació escrita dels pares, però sí que hauran d'assistir a la clínica acompanyades d'un dels progenitors. Com a darrer punt positiu, la Seguretat Social assumirà el cost d'aquesta intervenció a partir del gener de l'any 2011 en una de les tretze clíniques del principat autoritzades a efectuar una interrupció voluntària de l'embaràs.
No podem evitar afirmar que la nova llei suposa una millora respecte l'anterior però continua vetant-nos el poder de decisió sobre el nostre propi cos, ja que té una sèrie de mesures que ataquen de manera directa la nostra dignitat com a dones. Quan la dona embarassada comunica al metge o metgessa especialitzada que vol interrompre el seu embaràs, aquesta s'ha de sotmetre a un període de reflexió de tres dies, fet que qüestiona descaradament la seva capacitat de decisió. Quan li restringeixen el termini en el qual pot avortar lliurement a catorze setmanes, no respecten el nostre poder de decisió com a dones. Quan l'avortament es troba dins del contingut del codi penal se'ns rebutja el nostre dret de decidir la interrupció voluntària de l'embaràs de manera immediata. Així doncs, des de Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona) afirmem que la penalització de l'avortament ajuda a perpetuar la nostra situació en un segon pla social i encadenar-nos a un rol reproductiu i de submissió, així com de pèrdua de control de la nostra sexualitat, condicions que no estem disposades a assumir. Per això reclamem una despenalització total de l'avortament i que aquest esdevingui una pràctica legal, segura i accessible per a totes les dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada