El 9 de febrer al migdia, es van concentrar a Tarragona, davant de la Catedral una cinquantena de persones, provinents de diferents col·lectius del camp de Tarragona i persones a títol individual. El motiu d’aquesta convocatòria era portar a terme una acció en contra de la nova reforma sobre la llei de l’avortament.
Aquesta va consistir en estirar-se al terra simulant que estaven mortes per haver intentat avortar per diferents motius (malformació del fetus, manca de recursos econòmics, menor d’edat, decisió de no ser mare…)i, alhora, es va desplegar una pancarta amb el lema avortem la reforma, llegint també un manifest diverses vegades mentre durava l'acció. Aquesta performance s’ha repetit arreu dels Països Catalans, inspirades en la idea original d’un col·lectiu feminista de Màlaga.
Amb aquesta acció es va voler reivindicar el dret que les dones tenim a decidir sobre el nostre cos i deixar clar el rebuig que sentim cap aquesta reforma de llei que el govern espanyol ens pretén imposar. Una llei, que suposaria un retrocés de 30 anys en els drets que les dones hem anat aconseguint amb la lluita feminista.
Nosaltres decidim, nosaltres desobeïm! Avorament lliure i gratuït!
TEXT QUE ES VA LLEGIR DURANT LA PERFORMANCE
Les
dones som conscients de que allò que hem aconseguit després d’anys de lluita ho
podem perdre si no aconseguim aturar aquesta reforma de llei sobre
l’avortament, basada en la negació del dret al propi cos, i en l’atac a totes
aquelles sexualitats que no compleixin amb la norma heterosexual i patriarcal.
El govern espanyol, recolzat per òrgans com la Conferència Episcopal i sectors ultraconservadors com l’Opus Dei, empara i dóna cobertura a aquest discurs antiavortista i fa un pas endavant proposant la reforma de la llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE). Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar la Llei als supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació de la possibilitat d’avortar a causa de malformacions del fetus. La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments. Per tant, només es podrà avortar en cas de violació (fins a les 12 setmanes) i si hi ha un greu perill per la salut física o psíquica de la mare (fins a les 22 setmanes) la qual cosa deurà d’estar acreditada per dos especialistes aliens a la clínica on es dugui a termini l’avortament. Així que, amb aquests supòsits entenem que se’ns infantilitza com si nosaltres no fóssim capaces de prendre decisions de manera autònoma i responsable.
Així, en la conjuntura actual de crisi econòmica i de retallades socials i culturals, ens trobem davant d’una paradoxa: no ens permeten avortar i alhora s’omplen la boca parlant del dret a la maternitat. Dret que no fan efectiu ja que no hi ha cap mesura econòmica real que ens permeti ser mares amb dignitat, cada vegada hi ha menys llars d’infants públiques i, amb la precarietat laboral, la mal anomenada “conciliació” es fa cada cop més difícil. Entenem així que aquesta reforma és classista, ja que només podran avortar les dones que s’ho puguin pagar.
A les dones se’ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits. Sobre el nostre cos i sexualitat, sobre el futur del nostre poble, sobre quin model econòmic volem. I si no podem decidir no podem ser lliures. Cal transformar d’arrel la societat. Volem uns Països Catalans feministes on es garanteixi el dret al propi cos i l’avortament lliure i gratuït, on es respectin totes les sexualitats i on la vida, amb llibertat i dignitat, sigui el centre de la nostra societat.
El govern espanyol, recolzat per òrgans com la Conferència Episcopal i sectors ultraconservadors com l’Opus Dei, empara i dóna cobertura a aquest discurs antiavortista i fa un pas endavant proposant la reforma de la llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE). Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar la Llei als supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació de la possibilitat d’avortar a causa de malformacions del fetus. La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments. Per tant, només es podrà avortar en cas de violació (fins a les 12 setmanes) i si hi ha un greu perill per la salut física o psíquica de la mare (fins a les 22 setmanes) la qual cosa deurà d’estar acreditada per dos especialistes aliens a la clínica on es dugui a termini l’avortament. Així que, amb aquests supòsits entenem que se’ns infantilitza com si nosaltres no fóssim capaces de prendre decisions de manera autònoma i responsable.
Així, en la conjuntura actual de crisi econòmica i de retallades socials i culturals, ens trobem davant d’una paradoxa: no ens permeten avortar i alhora s’omplen la boca parlant del dret a la maternitat. Dret que no fan efectiu ja que no hi ha cap mesura econòmica real que ens permeti ser mares amb dignitat, cada vegada hi ha menys llars d’infants públiques i, amb la precarietat laboral, la mal anomenada “conciliació” es fa cada cop més difícil. Entenem així que aquesta reforma és classista, ja que només podran avortar les dones que s’ho puguin pagar.
A les dones se’ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits. Sobre el nostre cos i sexualitat, sobre el futur del nostre poble, sobre quin model econòmic volem. I si no podem decidir no podem ser lliures. Cal transformar d’arrel la societat. Volem uns Països Catalans feministes on es garanteixi el dret al propi cos i l’avortament lliure i gratuït, on es respectin totes les sexualitats i on la vida, amb llibertat i dignitat, sigui el centre de la nostra societat.
Perquè
el nostre cos és nostre; avortament lliure i gratuït!!!
(Fotografies de Pepa Vives)
(Video Pobleviu.cat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada